Tancar
#BBCONSTRUMAT

Tornar a la secció Blog

Per Micheel Wassouf – CEO Energiehaus Arquitectos. Potser no sigui tan intrigant com una novel·la policíaca, però l'acrònim EECN (edifici energia quasi nul·la) ha captivat al món de la construcció en tot aquest any 2018, deixant encara per descobrir la solució de la pel·lícula. Mentrestant, un altre actor de l'escenari, l'estàndard Passivhaus, està tenint una presència cada cop més gran a Espanya.

Promotors públics i privats, sobretot del nord del país, estan apostant per Passivhaus, veient la maduresa de les seves solucions a nivell internacional i la senzillesa del propi protocol de certificació. Enguany s’acaben de certificar sota aquest segell edificis estratègics com la torre de Bolueta (bloc més alto Passivhaus al món), l’edifici “carrer Nou2” de Girona (primer EnerPhit en ús multi-residencial), o la rehabilitació d’un edifici d’oficines a Oviedo.

Què és Passivhaus?

Passivhaus s’ha d’entendre com a un protocol de construcció d’edificis d’energia casi nul·la. Es tracta d’una eina útil per als arquitectes, aparelladors i enginyers per tal de controlar els consums energètics i el confort tèrmic. Per descomptat que no és una garantia de qualitat de l’arquitectura, essent això un resultat de diversos vectors de complexa relació (urbanisme, història, funcionalitat, energia, etc.). L’aposta ideal d’aquest estàndard és conciliar les estratègies passives tradicionals de les nostres latituds (la casa passiva) amb les soluciona avançades actuals (high tech). O sigui combinar una bona orientació solar, un disseny sensat de les obertures, ventilació natural nocturna…, amb un molt bon aïllament tèrmic, finestres d’alta qualitat, control d’infiltracions i ventilació de confort. Només amb tenir en compte aquesta convergència del passat amb el present es garanteix un edifici d’energia quasi nul·la intel·ligent (EECNI). Aquesta convergència necessita arquitectes preparats i amb interès real pel vector energètic. Passivhaus no és qüestió de delegar el disseny energètic a un expert extern… ha de venir des del ventre de l’arquitecte (pel·lícula del director anglès Peter Greenaway). Evidentment, amb la mateixa intensitat necessita polítics, promotors, arquitectes tècnics, enginyers, constructores i instal·ladors preparats i conscients de la importància de la pel·lícula EECN.

Passivhaus Bolueta/ Bilbao – Promotor Visesa, projecte/ PH-Design de VArquitectos, foto: VArquitectos.
Passivhaus carrer Uria/ Oviedo – promotor “Comunitat de propietaris carrer Uría 58”, PH-Design Begoña Viejo, foto: T.Crespo/ Pevida.
EnerPhit pas a pas Col·legi El Garrofer – promotor: ajuntament de Viladecans, projectes i PH-Design Energiehaus Arquitectos/Berta Pujol, foto M.Wassouf.

Tendències

El banc cantonal de Zuric va publicar fa poc un estudi de mercat segons el qual les cases passives (a Suïssa: Minergie) arriben a ser venudes amb un valor superior del 3,5 %, quan es tracta de multi-residencials, i en el cas de les unifamiliars, el valor superior és del 7 % (veure: https://www.minergie.ch/de/verstehen/uebersicht/). Per aquest motiu, el banc ofereix interessos més atractius per a promotors que es comprometen amb les cases passives (veure: Umweltdarlehen zkb). Altres bancs ètics privats comencen a oferir productes semblants (p.ex. Triodos). Serà només qüestió de temps veure com els bancs espanyols copiaran l’exemple suís. Un primer pas al sector públic es va fer per part de l’ajuntament de Villamediana de Iregua (La Rioja), que incorpora al seu Pla General Municipal l’obligació que tots els edificis dotacionals públics que es construeixen al municipi acompleixin l’estàndard Passivhaus.

I també estableix que, en tots els nous desenvolupaments urbans, el 10% dels seus habitatges hauran de complir l’estàndard Passivhaus. Per això, s’ha ponderat l’edificabilitat d’aquest estàndard amb un coeficient que compensa el sobrecost que pugui suposar la seva execució per als promotors d’habitatges.

Una altra regió que aposta pel Passivhaus és Navarra, on el seu govern s’ha compromès a construir 600 nous habitatges de lloguer en estàndard Passivhaus, contribuent així a la mitigació de la pobresa energètica a la comunitat.

Una promoció del tipus Passivhaus no només significa un valor afegit a l’hora de venda, sinó també ofereix a la promotora un posicionament privilegiat a la divulgació pública del context immobiliari. Òbviament, hauria d’anar acompanyada del certificat oficial “Passivhaus” (o “EnerPhit” en el cas de rehabilitació) per donar a l’edifici credibilitat de cara al mercat. Recordem que promocions tipus Passivhaus comencen a sortir al mercat no a causa d’un payback ràpid, sinó a una garantia de qualitat que busca la satisfacció dels usuaris a nivell de confort, acústic i econòmic (a mig i llarg termini).

El creixent interès de Passivhaus a l’habitatge social es reflecteix també en projectes europeus d’investigació com, per exemple, “Dreeam”, un projecte que busca un millor accés al finançament de promocions d’aquesta índole. El projecte europeu “Revalue” analitza l’impacte de l’eficiència energètica en l’avaluació financera de promocions residencials a gran escala. Mèxic destaca a nivell internacional per una política coherent d’introducció del concepte d’eficiència energètica en la construcció, emmarcat des del 2012 per les “Accions Nacionals Apropiades de Mitigació” (NAMA per les seves sigles en anglès). Aquest NAMA té la particularitat de ser el primer a nivell internacional en aplicar-se al sector dels habitatges. Des de llavors, han anat apareixent una sèrie de projectes nacionals i recolzats per fons internacionals per a la millora de l’eficiència energètica als habitatges. Diversos programes (EcoCasa / NAMA Facility / LAIF / Renta /…) desenvolupen mecanismes d’ajuda per a la construcció d’habitatges sostenibles (veure per exemple: http://www.ecocasa.gob.mx/Paginas/Inicio.aspx), gestionats per diferents institucions, com la banca pública SHF (www.shf.gob.mx). En concret, el projecte LAIF té com a objectiu la realització d’una sèrie d’habitatges a Mèxic sota l’estàndard Casa Passiva, en diferents zones climàtiques del país. La realització d’aquests edificis enviarà un senyal molt clar a altres països en vies de desenvolupament i situats en climes càlids, utilitzant la Casa Passiva com a estratègia comprovada de política de sostenibilitat ecològica, econòmica i social. Els prototips d’habitatge designats per entrar al programa d’EcoCasa LAIF s’estan construint per les empreses desenvolupadores més innovadores de Mèxic, ja que formen part d’un procés de selecció obert entre tots els oferents del país. Han passat per un control exhaustiu d’experts nacionals i internacionals durant totes les fases de disseny i execució dels projectes, i es preveu un monitoratge a la fase d’ocupació d’aquests habitatges.

Cases passives a Morelia/ Mèxic. Morelia té un clima molt moderat (Happy climate), que permet la construcció de cases passives amb cristall simple i sense la necessitat de posar una recuperació de calor, foto M.Wassouf.

El futur

El futur de la construcció passiva ja es pot visitar en països centreeuropeus; como és el cas de la “Neue Heimat Tirol” d’Àustria. Es tracta d’un promotor públic d’habitatges de lloguer, que està construint blocs d’habitatges amb un lloguer fix de 5 euros/m2 mensuals, incloent les despeses energètiques i l’IVA. Evidentment, es tracta d’edificis Passivhaus. Així s’aconsegueixen estalvis importants en despeses de gestió. La tarifa plana s’està discutint actualment a Centreeuropa. Les últimes tendències proposen el concepte del “budget”, combinant el model “tarifa plana” amb un incentiu d’estalvi. La futura conferència europea Passivhaus, que se celebrarà a Heidelberg al maig de l’any, ens sorprendrà amb més novetats d’aquesta pel·lícula.