Tancar
#BBCONSTRUMAT

Tornar a la secció Blog

¿Com es defineix el concepte d'”arquitectura expandida”? Es tracta d’un objectiu encara per arribar-hi o hi ha exemples concrets d’aquest nou enfocament a la menra de planificar, projectar i construir?

El concepte d’arquitectura expandida el vam encunyar ara fa tres i mig quan vam crear la plataforma digital urbanNext. Volíem revindicar una arquitectura l’exercici de la qual vagi més enllà de les qüestions d’estil personal. És a dir, advoquem per una arquitectura capaç d’enfrontar-se als reptes globals, tals com el canvi climàtic, les migracions, les disrupcions tecnològiques, els canvis socials, etc… Per tant, no és una arquitectura que estigui per fer, més bé al contrari. És una arquitectura que, principalment, des de la crisi financera, i per consegüent des dels canvis de paradigmes, s’està desenvolupant en ferm per molts arquitectes a nivell global. Una arquitectura que s’exerceix des d’unes lògiques d’innovació i canvi. Una mostra d’aquestes pràctiques les veurem al congrés Talks de BBConstrumat 2019.

Quin és l’ordre de prioritat de les cinc lògiques (espacials, funcionals, professionals, socials i culturals) que regeixen el plantejament dels Talks de BBConstrumat sobre el futur?

Les visions de futur sempre son incertes i impliquen una falta d’acció. En canvi, les lògiques que tractarem al congres estaran exemplificades amb pràctiques concretes que ja es venen aplicant des de fa més d’una dècada, com he dit. M’interessa pensar el futur, sí, però l’imminent, el que comporta una acció immediata. El que ja s’està fent i el que s’hauria d’estar plantejant per a demà. Pel que fa a la prioritat, com deia, totes son igualment importants; i a més, tota arquitectura expandida ha d’enfrontar-les amb similar intensitat. És a dir, si per lògica entenem un sistema de procediments i mètodes, l’arquitectura expandida innova i canvia tant l’espai, els programes, com la mateixa professió, el seu compromís social i, per últim i no menys important, sobre la construcció cultural, ja que l’arquitectura és més que una mera disciplina tècnica i pràctica, i les cosmovisions que crea son igualment rellevants. Al congrés, debatrem molt sobre aquestes lògiques d’innovació i canvi.

Treballant entre Nova York i Barcelona, quines son les principals diferències que has trobat al debat sobre arquitectura i urbanisme?

Crec que en aquesta era de la comunicació, de l’intercanvi global, no hi ha massa diferències pel que fa a continents ni països. Els reptes, com he dit, son global i ens afecten a tots, tot i que les respostes siguin locals. Tots estem cada vegada més connectats i sabem el que s’està plantejant a cada lloc del món, a més que els arquitectes treballen més enllà del seus entorns. No obstant això, si hagués d’esmentar alguna diferència, per exemple, als Estats Units s’articulen molt millor els discursos teòrics i les pràctiques son més corporatives. Mentre que a Europa, per exemple, es dona més importància a la resolució concreta de problemes des d’unes escales molt més artesanals i amb una major implicació sobre l’efecte social i ecològic.

Treballes entre el paper i internet, allò imprès i allò digital, quin valor atribueixes als dos canals a l’hora de vehicular el coneixement sobre l’arquitectura?

Cada canal té una intensitat en la producció de contingut i un recorregut en el temps pel que fa a la consolidació dels seus missatges. És a dir, el paper romandrà durant molt més temps, i el seu valor no només està en el contingut sinó també en la forma final de l’objecte llibre. El que està imprès conté un valor afegit que se suma al valor del contingut. En canvi, els continguts digitals es consumeixen més ràpidament, i la seva permanència en el temps és qüestionable, o almenys, més difícil de rastrejar i per tant de guardar-se. Per això tots dos canals es complementen. Per aquest motiu, la combinació entre la plataforma digital urbanNext i l’editorial Actar es complementen perfectament a l’hora de crear, dissenyar, difondre i distribuir els continguts.

Si haguessis de triar entre llegir un bon llibre o escoltar una conferència magistral, quin preferiries?

Son dues activitats molt diferents. La lectura d’un llibre implica una concentració, un esforç com a lector per tal de poder comprendre i seguir críticament el discurs plantejat. Mentre que a les conferències, així com als continguts audiovisuals, la seva recepció és més passiva i afectiva, no tant crítica ni analítica com requereix la lectura. No obstant això, qualsevol de les dues activitats pot ser un goig si el missatge i la manera de transmetre’l és interessant en forma i contingut. Una no treu l’altra. Ara bé, si hagués de tirar, prefereixo el temps dedicat a la lectura. Té una empremta més forta a la teva ment, a la teva memòria.

Pots avançar-nos alguns dels temes o dels ponents que trobarem al congrés Talks del 14 al 17 de maig a BBConstrumat?

Cada jornada està organitzada al voltant de cadascun dels reptes globals i es presentarà mitjançant una ponència d’un expert sobre aquell tema. Tot seguit, alguns dels arquitectes que ja treballen i operen per donar resposta a aquests reptes, agrupats per les lògiques enunciades, explicaran les seves pràctiques. I posteriorment, tindrà lloc un debat amb altres convidats. Serà, doncs, un congrés molt dinàmic i dialogat. Com avançament, entre els ponents, comptarem amb la participació de Mario Carpo i Neil Leach, per exemple, per explicar-nos les conseqüències de la revolució digital i les possibles disrupcions tecnològiques. Pel que fa als arquitectes, un tret distintiu és que tots porten vint anys o menys en l’exercici de la professió i, per tant, exemplificaran bé el que intento encunyar com a arquitectura expandida. Per esmentar-ne alguns: Sandra Bestraten, Roger Tudó (H Arquitectes), Charlotter Malterre-­‐Barthes (Omnibus), Lluís Ortega (JL Office), Alejandro Haiek (Lab-­‐Pro-­‐Fab), Areti Markopoulou (IaaC), Mar Santamaria (300.000km/s), María Langarita y Víctor Navarro, Lola Sheppard (Lateral Office), Gilles Delalex (Muoto), Eva Franch (Architectural Association), Felipe de Ferrari (Plan Común / On Architecture), entre d’altres.