El saló BB Construmat de fa vint anys tots ho reconeixem per la impressionant imatge de l’avinguda Maria Cristina plena de grues; la gran extensió del recinte, ampliat més tard amb els espais de Gran Via; i la gran afluència de visitants. Sota tot això la realitat era la d’un sector molt conservador; amb uns valors, a nivell professional centrats en l’econòmic, i a nivell personal retrògrads en el sentit més ampli que aquesta paraula pugui tenir. Aquest saló era el reflex del boom de la construcció que es vivia en aquell moment, basat en els mateixos valors i on es primava la quantitat -metres quadrats construïts- enfront de la qualitat.
És cert que el saló BB Construmat es va veure afectat molt negativament per la crisi però no cal oblidar que el saló de principis de la passada dècada ja estava en decadència. Ja havia sorgit el debat sobre la qüestió de fons: què ha de ser una fira de mostres al segle XXI. D’aquesta inquietud van néixer una sèrie de propostes molt concretes que es van inserir a l’agenda del saló però amb un contès molt més crític, obert al debat en temes d’actualitat i amb voluntat d’incentivar la innovació com era el cas de Casa Barcelona.
No va ser suficient l’aire fresc que van portar aquestes propostes per evitar el col·lapse. La crisi va servir per escurçar l’agonia, permetre que el saló toqués fons de forma ràpida i preparar el terreny per a noves propostes. L’edició d’aquest any 2017 ha dibuixat el germen del saló del segle XXI. D’aquest certamen considero absurd valorar l’èxit
basant-se únicament en els números ja que, al meu entendre, l’interessant és el model que planteja. Ja creixerà, l’important és que ho faci sobre una bona base.
BB Construmat aposta per ser un saló que va més enllà de la construcció. La Construcció és l’eina de l’Arquitectura, l’Urbanisme. Amb aquesta eina construïm l’entorn que ens acull, ens empara i facilita el nostre desenvolupament com a individus i com a societat. Construmat mostra una construcció que posa per davant de l’objecte al subjecte com a objectiu final, cosa òbvia però poc present en aquell saló de finals del XX. BB Construmat busca potenciar la innovació i el disseny, apostant fortament per l’eficiència energètica i la gestió sostenible dels recursos.
La base del nou saló està plantejada i, afortunadament, BB Construmat disposa d’un equip jove, amb idees fresques i il·lusió per dur-les a terme. Però l’èxit final no depèn tant d’ells com dels òrgans gestors i dels pactes als quals puguin arribar amb les empreses, pactes econòmics i de funcionament.
En les últimes edicions del saló, les coincidents amb els anys més durs de la crisi, algunes empreses van voler desmarcar-se d’un saló agonitzant organitzant esdeveniments paral·lels en diferents espais de la ciutat. La coincidència en el calendari els permetia nodrir-se del poder de convocatòria que la fira encara té, mentre que la deslocalització possibilita la llibertat en el format de la proposta alhora que permet fugir de l’obligació de contractar serveis a través de la fira. Empreses com Roca, Trespa, SCHUCCO, Reynaers, Porcelanosa … ja no són al recinte del saló però si participen de BB Construmat amb una oferta més exclusiva destinada principalment a clients.
Aquesta situació no és ni de bon tros passatgera. Cap d’aquestes empreses renunciarà a una proposta que els diferencia i que els permet, en un entorn amable i cordial, aproximar-se als seus clients de manera molt personal. L’objectiu en aquests esdeveniments dista molt del que ha estat tradicionalment una fira de mostres. No es presenta el catàleg de producte ni s’exhibeixen mostraris. Es tracta de compartir i contrastar experiències alhora que es revelen les últimes novetats i es plantegen nous reptes.
El saló BB Construmat haurà d’assumir aquesta dispersió de la fira fent de la necessitat virtut i treballant en la fórmula que permeti, no només la convivència, sinó créixer tots junts. No oblidem que aquests esdeveniments orbiten al voltant del saló i, possiblement, el seu èxit no seria tal si no existís el certamen. El model existeix: La Biennale de Venècia, amb un focus molt potent d’activitat a l’Arsenal, s’escampa per tota Venècia amb exposicions a diferents espais, fins i tot en cases particulars. El que s’ofereix en aquests espais singulars és diferent de la mostra a l’Arsenal, tot suma.
BB Construmat ha de ser el pol aglutinador d’esdeveniments, fòrum de debat en temes d’actualitat on, com deia abans, la construcció és una eina, un mitjà per aconseguir un fi de més abast i que fa a agents molt diversos. Construmat té l’exclusivitat de la transversalitat entre empreses i indústries diferents. Un gran potencial. Construmat ha de ser el coordinador d’un certamen a nivell de ciutat.
Cristina Pardal. Arquitecta i doctora per la Universitat Politècnica de Catalunya (ETSAB – UPC).