Tancar
#BBCONSTRUMAT

Back to Blog

Per Ione Ruete, arquitecta i Directora de BBConstrumat. Elegir el tancament d'un edifici és prendre una decisió que determinarà la seva envoltant i, per tant, la seva imatge exterior, però sobretot definirà per a sempre el grau de confort interior dels seus espais.

Elegir el tancament d’un edifici és prendre una decisió que determinarà la seva envoltant i, per tant, la seva imatge exterior, però sobretot definirà per a sempre el grau de confort interior dels seus espais.

Tot i que el tancament evoca per a molts, un element fi, prim i, molt sovint, un detall que es depura gairebé al final del projecte arquitectònic, en realitat quan tractem el tancament estem parlant de les bases de l’arquitectura, parlem ni més ni menys que del maneig de la llum, la temperatura, el soroll, la ventilació i l’estanquitat.

De maneres per fer front al gruix i complexitat d’aquesta capa n’hi ha centenars i depenen no només dels factors més obvis com el clima, la tipologia arquitectònica o el pressupost disponible, sinó també d’altres menys evidents com la seguretat de l’edifici, les tendències del mercat o la cultura del lloc. Per exemple, l’ús tan arrelat de la persiana a Espanya pot respondre no només a un tema de regulació del sol i la temperatura, sinó també a una necessitat d’intimitat i protecció de la privacitat que, per exemple, a països nòrdics no es dona.

Sense ànim de fer una revisió històrica, és oportú dir que potser sigui el tancament el component de l’edifici que més s’ha tecnificat als últims 50 anys. La revolució industrial i el moviment modern van marcar una fita en la manera de construir per sempre, però ha estat l’aplicació dels materials polimèrics i la digitalització de la pell de l’edifici la qual cosa ha aconseguit una sofisticació del tancament mai abans coneguda al llarg de la història de l’arquitectura.

Fa relativament poc, a la dècada dels 90, la tendència del sector marcava una clara aposta per les façanes molt tecnològiques, l’ús freqüent de murs cortina en edificis públics, i el desenvolupament de perfileria metàl·lica per a façanes ventilades. Va ser durant aquests anys quan el concepte de doble vidre amb càmera d’aire es va generalitzar per a l’arquitectura residencial, i les cases de tancament van començar a oferir multitud de mecanismes d’obertura.

Amb els anys, i pot ser a causa de les exigències dels projectistes, el mercat s’ha especialitzat a desenvolupar fusteries per a forats cada vegada més grans, amb grans fulles de vidre i perfils cada vegada més petits que sovint s’amaguen o desapareixen, tot això amb millorades prestacions davant l’estanquitat tèrmica o acústica.

Tanmateix, ara el repte de la fulla que ocupa el 100% de l’altura lliure sembla superat, ens trobem amb un canvi de consciència ecològica a la construcció. Els sistemes passius, els edificis de consum d’energia gairebé nul, el ressorgiment de la fusta estructural o les façanes ens fan replantejar-nos el tancament, les seves capes, components i dimensió.

El segment del tancament juga un paper importantíssim en la millora de l’eficiència energètica dels edificis i ho farà cada vegada més en el futur. Existeixen empreses al nostre país que han entès aquest canvi de paradigma cap a una construcció més sostenible, apostant per l’ús de materials naturals o reciclats, integrant filtres solars, mòduls fotovoltaics o sensors higrotèrmics, entre altres molts avenços.

I és que està demostrada la capacitat d’innovació i d’adaptació que ha tingut i té aquest segment a les tendències del mercat, amb una resposta ràpida i sempre acord amb les exigències. En definitiva, una indústria puntera al nostre país i una de les millors oportunitats de negoci dins del sector de la construcció.