Tancar
#BBCONSTRUMAT

Tornar a la secció Blog

Per Antonio La Gioia, arquitecte. La fusta està de moda. Ulleres, rellotges, bicicletes i els accessoris més estranys: ho volem tot en fusta. No sorprèn llavors que els edificis també. Potser aquesta sigui la raó principal de l'èxit que aquest material està tenint al sector de la construcció, tant que ja es parla del segle de la fusta, després del segle de l'acer i el del formigó.
Empire State of Wood
Empire State of Wood, Metsä Wood. Imatge cortesia de Michael Green Architecture

Des de fa anys, arquitectes i indústria de la construcció estan preparats per a dissenyar i realitzar els edificis de fusta que construeixen en l’actualitat, però no aconseguien sortir d’un nínxol de mercat molt petit. Alguns projectes d’uns pocs agosarats arquitectes – amb formes en la majoria dels casos estranyes i que poc tenien a veure amb el que la gent s’esperava d’un edifici – quedaven relegats a publicacions especialitzades de bio-arquitectura o del mateix sector de la fusta.

Avui alguna cosa ha canviat

Projecte de torre en fusta a Bordeus de Sou Fujimoto i Laisné Roussel. Imatge © Sou Fujimoto Architects, Laisné Roussel, Rendering Tàmas Fisher And Morph

És cert que s’han fet alguns avenços tècnics. El sector, en plena expansió, està dedicant molts recursos a la investigació per tal de realitzar sistemes amb prestacions cada vegada més elevades. Aquests avenços i la difusió del sistema constructiu basat en l’ús de panells contralaminats CLT han permès fer un salt d’escala als edificis de fusta, i s’ha desencadenat una cursa a l'”edifici de fusta més alt de” que té una repercussió mediàtica, fins i tot als mitjans de comunicació generalistes, segurament favorable per a la difusió d’aquestes estructures.

Cert és, també, que les noves generacions de projectistes tenen més familiaritat i coneixements sobre aquests material. Els estudis Erasmus i les pràctiques en països en els quals la tradició de les construccions de fusta està molt més consolidada que a Espanya juntament amb la proliferació de Màsters en arquitectura sostenible que, als anys de la crisi, molts joves arquitectes han freqüentat a l’espera d’una ocupació, han construït la sensibilitat i la base de coneixement tècnic necessaris per a poder proposar i dissenyar aquests edificis.

Tot aquest potencial inexplotat estava a l’espera d’un últim i fonamental element, la demanda. I la demanda, com sovint passa, segueix les dinàmiques de la moda, és a dir del que es percep com a adequat, just i oportú en un determinat moment. El temps de la fusta sembla haver arribat i cal desitjar que ho hagi fer per a quedar-s’hi ja que els beneficis de la seva correcta utilització en la construcció son, sens dubte, positius per al planeta i els seus habitants.

Així que ara els projectes d’edificis de fusta es troben a les revistes d’arquitectura més destacades i ja no només a les revistes especialitzades de sector.

Projecte de la Vancouver Art Gallery de Herzog & de Meuron. Imatge © Herzog & de Meuron

La demanda ja no ve exclusivament del sector privat de l’autopromoció d’habitatges, que continua sent el principal sector del mercat, sinó també del sector públic i de les grans empreses. A Hondarribia (País Basc) la societat pública Visesa està edificant 65 habitatges de protecció oficial al bloc d’habitatges en fusta més gran d’Espanya, que serà superat per “La Comunitat Habitacional“, el projecte de les arquitectes de Cierto Estudio guanyador del concurs internacional de l’illa de les Glòries convocat per l’Ajuntament de Barcelona per a construir gairebé 300 habitatges socials. El col·lectiu La Borda està fent a Barcelona l’edifici de fusta més alt d’Espanya, un cohousing en cessió d’ús que s’aixecarà a 25.5 metres sobre un solar municipal. D’altra banda, l’estudi Ábaton arquitectos està realitzant a El Viso, Madrid, l’edifici de fusta mes alt de la ciutat.

Projecte ‘La Comunitat Habitacional’ de Cierto Estudio. Imatge © Cierto Estudio

Fora d’Espanya les 18 plantes a l’edifici Brock Commons Tallwood House de Vancouver (Canadá), de Vancouver (Canadà), el converteixen en l’edifici en fusta més alt del món, mentre que l’empresa japonesa Sumitomo Forestry està planejant realitzar una torre d’aquest material que farà 350 metres d’altura per celebrar el seu 350è aniversari l’any 2041. A Toronto, Google, a través de Sidewalk Labs, una de les empreses de la seva constel·lació, està desenvolupant el projecte d’un barri sencer construït en fusta en la iniciativa Quayside, a la riba del llac Ontàrio. Tornant al Japó, els pròxims Jocs Olímpics se celebraran l’any 2020 al nou estadi de Tòquio realitzat amb un entramat de fusta i dissenyat per l’arquitecte japonès Kengo Kuma, cèlebre pels seus projectes d’edificis en fusta. Aquestes en son algunes mostres del moment actual que viu aquesta tipologia de construccions, que comencen a aparèixer arreu del món.

Brock Commons Tallwood House, Vancouver (Canadà). Foto Michael Elkan, cortesia d’ Acton Ostry Architects i de la University of British Columbia

Més enllà de les seves característiques formals, que casen perfectament amb la sensibilitat estètica actual, les construccions en fusta tenen múltiples avantatges que podríem agrupar en quatre categories principals:
Sostenibilitat mediambiental
Estalvi energètic
Confort habitatiu
Racionalització del procés constructiu

Projecte del Nou estadi olímpic de Tòquio. Imatge © Taisei Corporation, Azusa Sekkei Co., Ltd. and Kengo Kuma and Associates JV, cortesia del Japan Sport Council via Architecture of the Games

Sostenibilitat mediambiental

L’edificació és una de les activitats humanes amb major impacte en el medi ambient. Durant el seu cicle de vida, des de la seva construcció fins a la seva demolició, un edifici consumeix recursos naturals, produeix emissions al medi ambient i genera residus. Diversos estudis LCA (Life Cycle Assessment) comparen els cicles de vida d’edificis realitzats amb diferents sistemes constructius basats en la fusta, formigó armat, acer i maons, demostrant que els impactes dels edificis en fusta resulten més sostenibles per al medi ambient.

Comparació dels impactes d’un edifici en formigó armat i d’un en fusta. Font, publicació ISSN 2075-5309, Adam B. Robertson 1, Frank C. F. Lam and Raymond J. Cole

Aquestes anàlisis son molt complexes i tenen en compte una gran quantitat d’aspectes. Entre ells cal destacar alguns que fan que els edificis en fusta aconsegueixen un major índex de sostenibilitat. La fusta és un material el balanç de CO2 del qual (gas responsable de l’efecte hivernacle) és nul. Durant el seu creixement, els arbres atrapen el CO2 de l’atmosfera que es queda emmagatzemat al material fins que, eventualment, es cremi i torni a l’atmosfera. La fusta és un material renovable. Les normatives mediambientals imposen que el número dels arbres plantats sempre sigui superior al dels arbres talats, i les certificacions PEFC o FSC de la fusta son de la procedència de la fusta des de boscos de tala controlada. La fusta no es un recurs natural en risc d’esgotament com ho és la sorra. La fusta és un material reciclable que permet implementar estratègies d’economia circular al territori. A Espanya, la gestió planificada dels boscos permet una explotació inferior al potencial real, tant que la gran majoria de la fusta estructural s’ha d’importar d’altres països europeus. Tot i així, la seva utilització segueix sent favorable en relació amb materials no reciclables.

Il·lustració de l’anàlisi del cicle de vida d’un edifici. Cortesia LeTourneau University Civil Engineering for Sustainability

Estalvi energètic

Es calcula que els edificis consumeixen al voltant del 40% de l’energia demandada al mon. L’eficiència energètica dels edificis és, per tant, extremadament important per al destí del nostre planeta i, sens dubte, l’estalvi energètic està introduint canvis significatius en la manera de construir. Les normatives tècniques obliguen a sistemes cada vegada més eficients. A Europa la Directiva 2010/31/UE (actualitzada amb la Directiva 2018/844/UE ) imposa que els edificis hauran de tenir un consum de energia gairebé cero (nZEB – nearly Zero Energy Building) a partir del 31 de desembre dl 2020 o, en cas que siguin propietat d’autoritats públiques, des del 31 de desembre de 2018.
Per aconseguir un balanç energètic gairebé nul en un edifici és essencial reduir tot el possibles els fluxos tèrmics a través de la seva envoltant millorant el poder aïllant dels tancaments i eliminant els ponts tèrmics. La baixa conductivitat tèrmica de la fusta (λ, W/m·K) permet arribar a baixos valors de transmitància tèrmica en els elements de l’envoltant (U, W/m2K) amb menors espessors d’aïllament tèrmic i reduir fàcilment els ponts tèrmics que es produeixen en les interseccions dels elements estructurals i en els canvis geomètrics de l’envoltant. Al mateix temps resulta més fàcil evitar problemes de condensació intersticial.
Les seves característiques favorables per a l’aïllament tèrmic han fet que aquest material sigui tradicionalment molt utilitzat en països amb climes freds.

Comparació de la conductivitat tèrmica en maó, formigó i fusta.

En zones amb clima càlids com el clima mediterrani de bona part del territori espanyol, a la necessitat d’aïllament en l’estació hivernal se suma – a vegades amb major importància – la necessitat de protegir-se de les altes temperatures a l’estiu. Una elevada inèrcia tèrmica de l’edifici (desfasament llarg i alt esmorteïment tèrmic) resulta essencial per fer això sense malbaratament d’energia.
Materials amb elevada densitat permeten arribar a valors de desfasament i esmorteïment tèrmic més favorables i, en aquest sentit, la fusta, material lleuger, no resulta ser el més adient. Els sistemes constructius en fusta han, per tant, de ser adaptats a les nostres latituds. No és casualitat que l’arquitectura tradicional mediterrània estigui caracteritzada per gruixudes parets de pedra o de maons. Les estructures que utilitzen panells contralaminats, elements macissos de massa significativa, resulten més apropiades de les formades por bigues i pilars de fusta. La introducció d’elements massius a l’interior de l’edifici, la posició i el tipus d’aïllament tèrmic resulten fonamentals per al correcte funcionament de l’edifici a l’estiu.
Però sí, es pot fer un edifici d’elevada eficiència energètica a fusta també a Espanya, aprofitant d’aquesta manera tots els avantatges de l’ús d’aquest material a la construcció.

Habitatge Bosc d’en Pep Ferrer, Marià Castelló arquitectes, realitzada amb panells CLT a l’illa de Formentera. Foto © Marià Castelló Martínez.

Confort habitatiu

El confort habitatiu es defineix com el benestar psicofísic de les persones que viuen en un ambient i és una sensació que depèn principalment d’algunes condicions ambientals, la majoria de les quals mesurables i controlables (temperatura, humitat, qualitat de l’aire interior, velocitat de l’aire, temperatura superficial, il·luminació, condicions acústiques,…). Destaquem nomes algunes de les característiques de la fusta que permeten controlar aquestes variables i aconseguir els valors adequats per tal d’assegurar un confort elevat.
La fusta és un material higroscòpic, que tendeix a absorbir o prendre aigua segones les condicions de l’ambient. És, per tant, un regulador de la humitat relativa interna i actua al mateix temps com a filtre de l’aire interior que penetra en els microconductes que componen les fibres del material. Gràcies a la seva baixa difusivitat tèrmica, la fusta varia la seva temperatura lentament posada en contacte amb un cos a una temperatura diferent. La sensació tèrmica al tacte és agradable, perquè reflecteix la nostra condició tèrmica. D’aquí que habitualment definim la fusta com a un material “càlid”.
La fusta és un material natural i la sensació d’estar en contacte amb la natura té importants beneficis psicofísics.

Render de la torre de 350 metres prevista per a l’any 2041 a Tòquio. Imatge © Sumitomo Forestry.

Optimització del procés constructiu

Un dels principals avantatges dels sistemes constructius en fusta és la possibilitat de prefabricar la majoria dels elements constructius incloent-hi també part de les instal·lacions o dels acabats. A l’obra, el muntatge es realitza en sec, amb el consegüent estalvi d’aigua. Els temps de realització es redueixen notablement i això permet, per una banda, un important estalvi econòmic, i per una altra, una atenuació significativa de l’impacte de l’obra al seu entorn.