Congrés

L'exigència europea de descarbonització del parc edificat el 2050 és una exigència que implica una transformació del sector i, en general, de la construcció i el manteniment de l'habitabilitat. La conferència pretén fer un mapa de les principals línies de força de transformació del sector, de cara a aquest repte.

El projecte de Madrid Río, amb una superfície de més de 150 hectàrees, inclou: la reorganització, el disseny urbà i paisatgístic del nou parc públic; 6 ha de dotacions públiques i instal·lacions esportives, socials i artístiques; una platja urbana; jocs infantils; la restauració del patrimoni hidràulic del riu; i 12 passarel·les de vianants noves. Amb aquesta intervenció, la ciutat de Madrid torna a pertànyer a la geografia del riu.

Edifici del Grup Saltoki de 27.600 m2 dissenyat amb els criteris més exigents d'eficiència energètica reflectida a la instal·lació de 1.863 panells solars fotovoltaics, la monitorització de la distribució d'energia i el seu emmagatzematge, el consum nul de combustibles fòssils, la integració de solucions constructives basades en l'aprofitament d'energia (façana envolupant de panells solars), la incorporació de càrrega per a vehicles elèctrics, el sistema de climatització/ACS alimentat per les energies renovables de l'edifici o la il·luminació HCL.

Seleccionat per la revista Babelia d’El País, entre els 5 millors edificis del món el 2022, el Centre de Vida Comunitària de Trinitat complementa les necessitats d'espais dels petits habitatges del barri. Un edifici de fusta on les persones se senten com a casa. L’interior s’organitza al voltant d’un nucli central d’escala i dos patis que funcionen com a grans conductes d’aire i que proporcionen llum i ventilació.
La fusta és un material càlid en un entorn urbà hostil. Segresta el CO2 durant tota la seva vida útil, i dona com a resultat un molt baix impacte ambiental per empremta de carboni. Tot el seu muntatge, a excepció dels fonaments, va ser en sec. Es va aixecar un esquelet d'acer col·laborant amb l'estructura de CLT per optimitzar el pes total de l'estructura. El resultat és un edifici de molt baix impacte ambiental per petjada de carboni i consum energètic pràcticament nul.

Les empreses del sector de la construcció estan desenvolupant un conjunt d'estratègies i projectes de sostenibilitat ambiental aplicades tant als seus productes com a processos productius per a la minimització del seu impacte en l'ús de materials, reducció de la seva empremta hídrica i energètica, així com l'aplicació d'estratègies de valorització de residus en nous productes. Tot això requereix a més noves metodologies que certifiquin i traslladin aquesta informació de manera transparent al llarg de tota la cadena de valor. En aquesta taula rodona s'analitzaran les diferents vies per poder establir uns paràmetres clars de sostenibilitat mitjançant l'Anàlisi de Cicle de Vida, les declaracions ambientals de producte (DAP) i les accions d'ecodisseny que permetin reduir la petjada ambiental dels materials i del procés constructiu.

Els fons Next Generation són una oportunitat de 3.400 milions perquè el sector de la construcció impulsi projectes de rehabilitació i eficiència energètica al parc residencial de 26M d'habitatges existents al país. Mentre l'edificació de nova construcció (100.000 habitatges anuals) ja conté els millors estàndards d'eficiència energètica i sostenibilitat, l'envellit parc d'habitatge té un gran potencial de millora i suposa la palanca de millora transformativa de l'impacte sostenible en el sector. Des del treball dels col·legis professionals del sector en el grup de treball del Ministeri s'han desenvolupat diferents webs, guies i oficines de rehabilitació per a facilitar la presentació de projectes i transvasament d'aquests fons a projectes de rehabilitació que tenen la capacitat d'escalar en el curt termini si s'activen tots els mecanismes necessaris i es treballa conjuntament.

La rehabilitació energètica, a l’avantguarda de l’actualitat, i durant els darrers anys en boca de tothom qui actua en el sector de la rehabilitació, és una de les grans assignatures pendents d’aquest país. Més del 80 % del parc edificat a Espanya està en condicions deficients pel que fa a l’eficiència energètica, i és responsable de més del 30 % de les emissions de CO2 a l’atmosfera. A més, la pujada del preu de l’energia que es va viure l’any passat, fa encara més urgent per a la societat posar-se al dia en aquesta matèria. En aquesta jornada s’exposarà el cas real d’una comunitat de propietaris de 51 habitatges del municipi de Tàrrega que ha pres la decisió d’afrontar la problemàtica de les seves llars de manera global, tot engegant un projecte de rehabilitació integral de l’edifici.

La plataforma ofereix una mirada intersectorial i a diferents escales sobre la realitat de l'habitatge i obre oportunitats per impulsar la col·laboració publicoprivada.

Desenvolupada per la consultora 300.000 Kms per al Fòrum Internacional UIA 2022 Affordable Housing Activation-Removing Barriers, amplifica ara el seu potencial amb les dades procedents d'iniciatives i estadístiques de Mitma, com l'Observatori d'Habitatge i Sòl, el Sistema Estatal de Referència del Preu del Lloguer o els atles d'Àrees Urbanes, entre d'altres.

Uneix dades de fonts oficials i d'altres, fins ara, disperses i no normalitzades, i permet creuar-les i visualitzar-les a partir de les sis barreres a l'accés a un habitatge digne, adequat i assequible

- Desajustos Polítiques i regulacions

- Finançament Disseny i desenvolupament urbà

- Promoció i producció

- Prosperitat i tendència

Des de Telefónica Tech proporcionem un conjunt ampli de solucions en l’àmbit de les Smart Cities per a diversos sectors. Gràcies a la solució de Conservació del Patrimoni, és possible monitorar tots els paràmetres que afecten la preservació dels béns patrimonials, i pivotar cap a una conservació preventiva que minimitza el deteriorament mitjançant el seguiment dels riscos que afecten un bé cultural. Les Muralles d’Àvila gaudeixen d’aquesta mena de conservació gràcies al projecte que Telefónica va dur a terme juntament amb la Fundación Santa María la Real del Patrimonio Histórico.

ALOKABIDE és la societat pública dependent del Govern Basc per al desenvolupament de la funció social de l'habitatge mitjançant la política de lloguer i TECNALIA és un Centre de Recerca i Desenvolupament Tecnològic, que forma part de la BRTA (Basque Research and Technology Alliance). BIKIA neix amb l'objectiu d'establir les línies estratègiques de digitalització del model de gestió de l'habitatge social, centrat a generar la metodologia i l'arquitectura de desenvolupament del bessó digital de l'habitatge social. BIKIA se centra en tres pilars fonamentals: BIM social, BMS social i la mateixa arquitectura del bessó digital. El seu objectiu principal és impulsar la sostenibilitat mitjançant l'ús més intel·ligent dels recursos, millorar la qualitat de vida dels usuaris i dotar l'administració d'una visió integral i holística del parc edificat.

L’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) presenta el primer edifici d’Espanya realitzat amb fang i una impressora 3D. El projecte és fruit de la recerca constant duta a terme per l'IAAC per trobar noves maneres d'afrontar els reptes socials i mediambientals del futur mitjançant els diversos programes d'educació i investigació. El prototip, construït a les instal·lacions de Valldaura Labs, representa el pont entre el passat —arquitectura vernacla de fang— i el futur —tecnologia d'impressió 3D a gran escala— que no només servirà per canviar l'arquitectura del futur, sinó que serà de gran utilitat a l'hora de fer front a l'actual crisi climàtica i d'habitatge a tot el món.

LLIBRE DE L'EDIFICI EXISTENT / PASSAPORT DE L'EDIFICI: Estat actual de conservació. Gestió del manteniment. Pla, programa i seguiment. Anàlisi del potencial de millora de les prestacions de l’edifici. Organització de les actuacions per assolir el potencial de millora de l'edifici. Estratègies innovadores de diagnòstic del parc edificat per facilitar mesures de rehabilitació, regeneració i renovació urbana. Les estratègies 3R engloben totes les disciplines necessàries per garantir la conservació, l'accessibilitat, el manteniment i orientar-se cap a la sostenibilitat 2030-2050.

La iniciativa Hephaestus, “Highly automatEd PHysical Achievements and PerformancES using cable roboTs Unique Systems”, coordinada per TECNALIA, està orientada a crear noves solucions en l'àmbit de la construcció; concretament relacionades amb les façanes i els treballs que cal fer quan aquest element de l'edifici s'instal·la o necessita manteniment. L'objectiu d’Hephaestus consisteix a millorar l'automatització del procés constructiu d'instal·lació i de manteniment de façanes, així com introduir la robòtica en el món de la construcció per incrementar la qualitat dels productes finals, augmentar la rapidesa d'instal·lació i reduir els riscos aparellats a la instal·lació d'aquesta mena de sistemes.

Els reptes que suposen per a les empreses els criteris de Taxonomia establerts per Europa, així com els sistemes d'avaluació estandarditzats com Level(s), troben resposta a l'aplicació de la metodologia, de les eines i de les bases de dades desenvolupades per l'ITeC.

La digitalització actual del sector requereix que cada actor assumeixi part de la seva responsabilitat en el càlcul d'impacte de les obres, tant d'edificació com d'obra civil; es presentaran diversos exemples d'aplicació de digitalització de les dades esmentades per poder donar resposta als objectius a complir respecte a les normatives aplicables.

Un bon ús de les bases de dades de referència, per tota la cadena de valor que forma la redacció i execució d'un projecte i obra, en millora de manera substancial el desenvolupament.

El principal objectiu de POWERTWIN és millorar el comportament dels edificis mitjançant la creació d'un ecosistema ciberfísic intel·ligent de baixa intervenció humana (automatitzat en gran manera), per transformar-los en energèticament eficients, sostenibles i adequats en termes de “wellness” (salut i benestar de les condicions interiors), i que alhora garanteixin el compliment dels estàndards europeus nZEB i Level(s). El model es podrà adaptar i replicar en altres edificis

ASHVIN és un projecte que té com a objectiu oferir una plataforma digital que estarà completament preparada per a la posada a punt de bessons digitals i que serà interoperable amb una àmplia gamma de dissenys i aplicacions d'enginyeria en el sector de la construcció. Alhora, i mitjançant la integració IoT d'una àmplia gamma de sensors (incloent-hi sensors fotogramètrics), s'aconseguirà una sincronització eficaç entre els models físics i virtuals amb una sèrie d'eines que ajudin a prendre decisions. Aquest digital twin persegueix l'objectiu de millorar significativament la productivitat de la indústria de la construcció europea, que ha crescut només a un 1 % anual durant les dues darreres dècades, i de reduir-ne els costos associats.

Fer valdre com STC permet calcular en 3D el procés constructiu de l'estructura, no només a posteriori quan s'està executant l'edifici, sinó també en la seva fase de disseny. Especialment, quan per suportar les mateixes càrregues de disseny de sempre, hi ha una tendència creixent a augmentar gruixos de forjats i a canviar les tipologies alleugerides de forjats per altres de llosa massissa, amb més pesos propis, sense tenir en compte l'impacte que això suposa.

Aquesta taula rodona pretén abordar la manca de mà d’obra en el sector de la construcció des d’una perspectiva centrada en les solucions innovadores que tinguin en compte la totalitat del mercat. L’escassetat de personal d’obra, tècnics i encarregats és una problemàtica estructural sobre la qual ja s’ha fet un diagnòstic molt clar (pèrdua de l’ofici, no relleu generacional, manca de joves i dones, pèrdua de talent cap a altres sectors o fora del país, etc.). No obstant això, el repte que tenim al davant és ser capaços de plantejar solucions imaginatives i innovadores que abordin com se li dona resposta.

Des de la darreria del segle XX, el sector de la construcció ha començat a decantar-se cap a sistemes industrialitzats, deixats de banda en les dècades passades, per la necessitat d’aconseguir habitatges de construcció ràpida i d’alta eficiència energètica, amb l’afegit de la preocupació creixent pel medi ambient i la sostenibilitat. Aquests sistemes han format part de la tradició constructiva global des de fa més d’un segle. Per trobar-ne els orígens, ens hem de remuntar als primers casos documentats, abans de la primera meitat del segle XIX. Actualment, Espanya s’ha encaminat cap a una trajectòria més verda, i els edificis construïts amb fusta comencen a despuntar. Així, el projecte LA MOLA, construït a Barcelona, és el primer habitatge d’Europa que ha obtingut la doble certificació Passivhaus Premium i GBCe 5 fulles VERD.

Evowall ha estat seleccionat per formar part del Consorci Europeu Ren+Homes (horizon Europe) amb la col·laboració de l'ITEC, amb l'objectiu de comparar edificis pilot de consum Positiu a diferents punts d'Europa, és a dir, edificis amb molt baixa demanda energètica i amb una reducció de consums de matèries primeres i aigua, i cobrint totes les necessitats amb energies netes al mateix edifici.

El projecte d'Evowall i ITEC serà un edifici plurifamiliar de 1.500 m2 i 3 plantes que es desenvoluparà a la Garriga (Vallès Occidental) entre el 2023 i el 2024 amb l'objectiu de fer un edifici Passivhaus (N-zero) i PEB (Positiv Energy Building) que permeti implantar la industrialització sostenible al mercat i així complir amb els objectius de neutralitat climàtica.

Guiat pels principis d'execució ràpida i baixa empremta ecològica, va néixer l’Estadi 974 per a la Copa Mundial de Qatar 2022, que incorpora elements, inclosos 974 contenidors, que es poden desmuntar i reutilitzar en altres instal·lacions esportives. Cada element utilitzat en la construcció va seguir un rigorós procés d'estandardització i es va codificar i identificar per sector, nivell o orientació per agilitzar-ne el transport, l’emmagatzematge i el muntatge. L'estructura es concep com un sistema "mecano" de gran escala, seguint els principis de serialització amb lloses prefabricades i suports metàl·lics, reversibilitat mitjançant juntes cargolades o seques i sostenibilitat mitjançant l'ús d'acers reciclats.

Edifici industrialitzat en alçada amb prefabricats de formigó, amb sistema constructiu de panell portant, forjats, façanes, soterranis i nuclis de comunicació integrats. Superfície construïda 26.000 m2 i 6 alçades d'edificació. Pel seu volum i pel seu sistema constructiu és una fita a Espanya, en aquests moments en què s'està produint una efervescència en tots els agents intervinents en el sector residencial cap als sistemes industrialitzats per la seva eficiència, qualitat, digitalització i sostenibilitat.

Ubicat al districte industrial del Poblenou, pol estratègic de innovació de Barcelona, en una parcel·la en forma de pastilla entre els carrers Badajoz i Àvila, el projecte BADÁVILA neix de la fascinació per la taylorització, permet canviar el paradigma per transitar de la construcció tradicional a una nova INDUSTRIA 4.0 de la construcció, fent honor també a la memòria industrial del lloc alhora que busca fer emergir la poètica darrere d'una construcció industrialitzada offsite.

La principal innovació en aquest projecte en àmbit estructural consisteix en el desenvolupament d'un sistema offsite, dissenyat conjuntament per GCA Architects amb BIS structures, de preloses postensades en forma de T, que sotmès a esforços de compressió després de l'abocament i el forjat del formigó aconseguiex la qualitat en origen i la reducció dels temps de muntatge (350 m2/dia).

En només 20 setmanes i gràcies a l'ús de solucions constructives off-site i modulars, entre el setembre de 2020 i el febrer de 2021, es van aixecar 5 nous espais annexos a l'Hospital Universitari de Bellvitge, l'Hospital Parc Sanitari Pere Virgili, l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, l'Hospital Moisés Broggi i l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona. Una ferma aposta del Servei Català de la Salut que demostra l'impacte positiu del treball col·laboratiu, la innovació i el talent del sector de la construcció, enfocat a la resolució de necessitats i reptes socials de primer ordre.

La construcció industrialitzada reuneix un conjunt de tècniques intel·ligents de fabricació i automatització, incloent-hi la prefabricació i les pràctiques de construcció fora de l'obra. Entre els seus principals beneficis podem desatacar l'agilització del procés constructiu, la reducció de costos, la millora de la seguretat i de la qualitat, l'augment de la productivitat, més control i eficiència, flexibilitat en el disseny i adaptació a les necessitats del client, i la incorporació de col·lectius tradicionalment poc presents en el sector. La sessió reuneix un conjunt d'especialistes amb àmplia experiència en solucions i projectes de construcció industrialitzada amb els quals s'abordaran els reptes i les perspectives de la industrialització de la construcció actualment.

El BIM com a trampolí cap al futur del sector de la construcció. En aquesta taula de debat conversarem amb experts referents i membres del nostre faculty board sobre les Estratègies i els desafiaments de la digitalització en la indústria de la construcció. Perquè les empreses obtinguin un avantatge competitiu, cal una transformació digital completa. Per això, l'objectiu d'aquesta taula rodona és fomentar una conversa entre experts que compartiran els seus coneixements i punts de vista. Des de diferents perspectives, tractarem d'analitzar en quin estat es troba actualment la digitalització i quins són els grans reptes que cal afrontar de cara al futur.

La sessió convoca diferents representants de la cadena de valor del sector de la construcció per debatre conjuntament sobre el paper de la dona a cadascun dels agents dels projectes constructius: industrials, direcció d'obra, direcció facultativa, gestió d'obra, contractació i direcció. En aquest espai de reflexió, les participants abordaran alguns dels interrogants de més rellevància sobre el paper de la dona en el sector de la construcció actualment, com, per exemple: Per què hi ha tan poques dones a la construcció? Quines són les barreres d’entrada? Quina és l’experiència d’aquestes dones a cada part de la cadena de valor? Com es comporten en un entorn tan masculinitzat?

Les ciutats representen el 3 % de la superfície del planeta i concentren més del 60 % de la població, el consum de recursos i la generació de residus. Per tant, per millorar la sostenibilitat de l'activitat humana, pensar i dissenyar les ciutats i l'espai públic del demà com una eina de transformació, que proporcioni un futur millor a les persones i al planeta. És per això que la sessió de cloenda de Construmat pretén posar una mirada cap al futur, sobre com des de vessants com l'enginyeria i l'arquitectura es dissenyen infraestructures i espais públics que potenciïn una habitabilitat de les ciutats, tot harmonitzant al màxim el benestar del conjunt dels seus habitants i del seu entorn.