En quin moment es troba el sector?
Vam tenir un daltabaix molt gran al 2008, va baixar un 80% el nostre volum d’activitat i això és important tenir-ho en compte, des d’aleshores ens hem anat mantenint amb uns nivells semblants. Encara estem intentant recuperar-nos. Hi ha una línia mínimament ascendent. La nostra activitat s’ha modificat molt, els arquitectes ja no viuen només de fer habitatge. Estem en un moment complex de transformació de la professió. L’arquitectura te un llarg camí per recórrer, un futur brillant per davant.
Fins a quin punt està afectant el context econòmic?
Crec que els arquitectes tenim una qualitat d’ajustar-nos al pressupost. Quan fas un projecte els diners els tens abans de començar, hem de saber buscar les millors solucions de projectes.
La sostenibilitat, principal eix de Construmat per segon any, és el principal repte de la construcció. Com l’estan encarant els i les arquitectes?
A Barcelona hi ha edificis que s’estan fent amb una innovació i una aposta molt forta d’estructures de fustes, d’aïllaments naturals… S’està fent molt bona feina d’innovació però amb poca quantitat, segurament a causa de la poca inversió. Hem d’explicar molt bé cap on va la sostenibilitat perquè és un valor que tenim a Barcelona i que en aquest procés europeu de rehabilitació i eficiència energètica estem molt avançats. Ara falta la pràctica, que ja es fa, però en més àmbits i amb més quantitat. Els i les arquitectes som conscients de cap on hem d’anar i estem molt preparats.
L’important de Construmat és que els promotors vegin la importància de tot això, al final són els que paguen i han de ser conscients d’aquesta aposta, sempre és més cara la construcció sostenible.
Lligat a la sostenibilitat, la rehabilitació ha de ser el futur de l’arquitectura?
Sí ho veig molt clar, des de fa molt temps. A Europa portem dos segles contaminant i extraient a la resta del món d’una manera despietada i ara hem d’aixecar la mà i dir que siguin sostenibles i estalviïn. Els europeus hem estat els que més hem contaminat i extret d’arreu del mon. Ara hi ha una part que som conscients de què hem de ser sostenibles però hi ha una altra part que no ens atrevim a dir-li als altres que també ho han de ser.
A Europa haurem de dedicar-nos a rehabilitar des d’aquestes dues vessants: manteniment i estètica i ajuntar-la amb l’eficiència energètica. Els recursos de la terra són limitats i els edificis gasten molta energia i d’això fa molt poc que ens hem adonat.
Al món hi ha tots els problemes derivats de les migracions i de les conseqüències del canvi climàtic, que cada vegada seran més exagerats, i necessitaran de noves ciutats, de construcció nova.
Què esperen de la propera edició de Construmat?
Esperem veure quins nous materials es proposen per part de les empreses, quines noves solucions constructives innovadores es proposen i sobretot trobar diàleg entre arquitectes i venedors de materials.
Una de les coses que jo veig més important és que arquitectes i empresaris es trobin per arribar a solucions conjuntes. Els arquitectes tenim molt a dir per ajudar als que venen materials a què siguin el més aplicables possibles. Construmat és un win-win molt important, si els constructors que venen materials poden rebre la bona informació del que necessita l’arquitecte més fàcilment podran vendre: uns vendran més i els altres faran millors projectes.
Construmat és un lloc per debatre i innovar conjuntament, es troba tot el sector, és un saló totalment transversal.
Construmat pot contribuir a accelerar l’assoliment dels reptes del sector?
I tant moltíssim. Construmat està a Barcelona, una situació geogràfica molt potent i atractiva, els africans estan més còmodes venint a Barcelona, començant pels marroquins i per tant és una aposta important convidar als empresaris que inverteixen a l’Àfrica a venir a Barcelona i que Construmat sigui el nexe d’unió entre els empresaris europeus i els africans. És un valor que sens dubte fa de Construmat una Fira única. És bonic ser motor de la relació amb Àfrica des de Barcelona.